He escollit el terrat comunitari del meu edifici perquè penso que és un espai comú i saludable al que se li ha de treure molt profit i rendiment i sobretot després de la pandèmia.

Tots i totes sabem que durant aquell temps, les persones que vivim en pisos a les grans ciutats, la única sortida que teníem era ben poca; podíem sortir al balcó o anar a comprar a determinades hores.

Els que teníem un terrat comunitari, teníem un gran tresor doncs va ser llavors quan els veïns i veïnes, que feia tants anys que coincidíem a l’ascensor però gairebé no interactuàvem, vam descobrir que el terrat era un paradís per caminar, prendre l’aire, fer una mica d’esport i xerrar, que sempre és bo per la nostra salut mental.

Arran d’això, el terrat s’ha convertit en un espai que l’utilitzem per fer una mica d’esport, sempre això, sí, un tipus d’esport suau, tipus ioga, tai-chi, “hula-hop”, estiraments, etc., i així no molestar a les persones que viuen al pis inferior doncs és un terrat que té bastants anys i que properament volem fer-hi una reforma.

I llegint l’enunciant de l’entrega d’aquesta assignatura va ser quan vaig veure una gran inspiració en aquest espai doncs al ser un espai a l’aire lliure i que podem interactuar les persones veïnes i habilitar zones comunes i que la presència de fer activitats a l’aire lliure és una demanda indefugible i també un indicador de qualitat de vida.

Penso que s’han d’habilitar aquests espais i que hi hagin normes menys rígides per recuperar i habilitar zones comunes en edificis que combinin el que és habitacional i convertir-lo en un minipulmó verd com per exemple, poder-hi fer un mini horts urbà i també m’agradaria anar més enllà i acabar transformant el terrat en espai comunitari que serveixi per fer esport, hort urbà i habilitar algun espai per dur a terme el teletreball, tasca que s’ha implantat després de la pandèmia.

 

Imatges del terrat comunitari

 

 

 

 

 

 

 

Plànol del terrat

 

 

 

 

 

 

Confio molt en aquesta idea saludable.

Gràcies,

Roser